ORÍGENS: L'EXPOSICIÓ DEL MoMA

L’arquitectura deconstructivista va néixer a l’exposició “Deconstructivist architecture” organitzada pels arquitectes Philip Johnson i Mark Wigley al Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA) l’any 1988, des del 23 de juliol al 30 d’agost.

En aquesta exposició no se celebrava l’aparició d’un nou estil en arquitectura, sinó que es mostrava l’existència d’unes noves “tendències de disseny arquitectònic” localitzables en diferents llocs del món. La intenció dels organitzadors era agrupar aquests nous trets en arquitectura que havien sorgit sense basar-se en unes mateixes pautes. Per aquesta raó el deconstructivisme no es pot considerar moviment o estil, perquè no segueix cap norma específica.

Trobar la definició exacta de deconstructivisme és molt complicat. Com s’ha dit, no es pot considerar moviment o estil perquè no segueix cap norma específica, però tampoc és una escola arquitectònica ni un grup d’arquitectes.

Philip Johnson, el principal impulsor del deconstructivisme, el “desdefineix” de la següent manera:

“ L’arquitectura deconstructivista no és un nou estil. [...] L’arquitectura deconstructivista no representa un moviment; no és un credo. No té ‘tres regles’ de compliment obligatori. Ni tan sols és ‘seven architects’. ”

Philip Johnson, extret de “Deconstructivist Architecture”

Per tant, es podria dir que el deconstructivisme és una nova direcció arquitectònica contemporània, o una agrupació de noves estètiques i tendències de l’arquitectura sorgida cap a la dècada dels 80.

Els projectes que tendien al deconstructivisme havien començat a aparèixer abans d’aquesta exposició, i com es veurà més endavant alguns trets del deconstructivisme ja havien sorgit molt abans, però no va ser fins llavors, que Johnson i Wigley els van agrupar i van consolidar i “etiquetar” aquesta nova arquitectura, generalment distingida per marcar una sensibilitat diferent mitjançant les seves formes.

“ Els projectes en aquesta exposició marquen una sensibilitat diferent, en què el somni de la forma pura ha estat pertorbat. És la capacitat d'alterar la nostra forma de pensar el que fa aquests projectes deconstructivistes. La mostra del MoMA analitza un episodi, un punt d'intersecció entre diversos arquitectes en el qual cadascun construeix un edifici inquietant, explotant el potencial ocult del modernisme. ”

Phillip Johnson i Mark Wigley, extret de “Deconstructivist Architecture”