El
plec és un altre dels recursos compositius que utilitzen els arquitectes
deconstructivistes, ja que té una important funció escultòrica i decorativa. El
plec és un dels millors mitjans d’expressió, ja que genera formes úniques, i
moltes vegades s’identifica amb formes de la naturalesa.
Dels
set arquitectes involucrats en l’exposició del MoMA, Eisenman i Gehry són els
que utilitzen aquest recurs més considerablement, però des de diferents enfocaments. El plec de
Gehry es pot descriure com un plec orgànic, de materials flexibles, plàstics i
elàstics. En canvi, el plec d’Eisenman és més angulós, més rígid i s’acosta més
al plec de la papiroflèxia.
Per
exemplificar els dos tipus de plecs, proposo la coberta de titani de l’hotel
Marqués de Riscal i el segon del conjunt de 3 edificis Neuer Zollhof,
on es poden observar els plegaments de Gehry. I en el cas d’Eisenman, proposo
els projectes del Center for the arts de la Universitat d’Emory i
de l’eglésia de l’any 2000 de Roma.
Hotel Marqués de Riscal.
Frank Gehry. Elciego, Espanya 2006.
Neuer Zollhof. Frank Gehry.
Düsseldorf, Alemanya 2000.
Projecte Center for the arts de la Universitat
d’Emory. Peter Eisenman. Atlanta, EUA (1991).
Projecte Església de l’any 2000. Peter Eisenman.
Roma, Itàlia (1996).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada