.1 (fragmentació i macla)

Una de les composicions més utilitzades pels arquitectes que van participar a l’exposició deconstructivista és la fragmentació.

L’aparença de fragmentació en arquitectura trenca la unitat de les composicions i divideix en fragments les parts d’un edifici.

Aquest recurs és especialment utilitzat per Frank Gehry. És la seva principal arma compositiva, tot i que ell es resisteix a qualificar el seu treball com a fragmentari. Aquest aspecte és localitzable en edificis com el Museu Guggenheim de Bilbao i el Weisman Art Museum. En aquests projectes els cossos es fraccionen alhora que es disloquen, interaccionant fragmentació i torsions.

Zaha Hadid també utilitza la fragmentació, com es pot veure en el Lois & Richard Rosenthal Center for Contemporary Art (CAC) d’Ohio . Aquest edifici sembla estar compost per blocs horitzontals apilats. Hadid accentua la idea de fragmentació amb el contrast dels diferents blocs, fets de vidre, metall i formigó. El revestiment de la planta baixa és de vidre (per simular la inexistència de la planta baixa) i damunt seu s’hi apilen els blocs “més pesants”, de metall i formigó. Aquest aspecte li dóna a l’edifici una aparença d’ingravidesa i flotabilitat, que el transformen en deconstructivista. Com s’anirà veient, Hadid busca molt aquestes sensacions en els seus projectes.

 Museu Guggenheim Bilbao. Frank Gehry. Bilbao, Espanya 1997.

Weisman Art Museum. Frank Gehry. Minneapolis, EUA 1993

 Un cop realitzada la fragmentació dels edificis, les parts es relacionen, no es queden per separat. Per unir les fragmentacions, els deconstructivistes acostumen a utilitzar la superposició i el recurs de la macla. La paraula macla prové de la mineralogia, on és el conjunt format per dos o més cristalls que han crescut junts. En arquitectura el significat de macla es refereix a una colisió o superposició de peces. Amb la macla, cada mòdul fraccionat penetra en l’espai de l’altre.

El Weisman Art Museum, de Frank Gehry, descriu el recurs de la macla perfectament. En aquest edifici Gehry colisiona volums de diferents formes que comparteixen el mateix tractament superficial, fent suposar que són fragments que sorgeixen d’un mateix cos que ha estat fraccionat.

Daniel Libeskind també recórre a l’espedaçament composant impactants macles, però a diferència de Gehry, utilitza formes més regulars i violentes, tal com es pot comprovar amb el Royal Ontario Museum (ROM) de Toronto.

 Rosenthal Center for Contemporary Art. Zaha Hadid. Cincinnati, EUA 2003.

 Royal Ontario Museum. Daniel Libeskind. Toronto, Canadà 2007.