FORMA I COMPOSICIÓ DEL DECONSTRUCTIVISME

Johnson i Wigley van exposar aquesta nova arquitectura que destaca per ser “l’arquitectura del trencament”, ja que la seva forma “trenca” els esquemes tradicionals de disseny en arquitectura: ordre, harmonia, estabilitat i unió. A grans trets, les composicions deconstructivistes s’aproximen a escultures provocatives i aparentment desorganitzades. Això s’aconsegueix mitjançant deformacions, fragmentacions i distorsions.

El deconstructivisme transmet una idea d’inseguretat, de desordre, de caos, d’inquietud, d’inestabilitat. I alhora representa una forma lliure sense límits, alliberada de la convencionalitat.

“ Un arquitecte deconstructivista deixa de banda les formes pures de la tradició arquitectònica i identifica els símptomes d’una impuresa reprimida. La impuresa la manifesta per mitjà d’una barreja de suau convenciment i violenta tortura. L’arquitecte sotmet la forma a un interrogatori. [...] l’arquitecte simplement anul·la les inhibicions formals tradicionals per alliberar el cos estrany. Cada arquitecte allibera inhibicions diferents, de manera que destrueix la forma de maneres radicalment diferents. ”

Mark Wigley, extret de “Deconstructivist Architecture”

Com diu Wigley, els deconstructivistes manifesten una impuresa reprimida, i cada arquitecte “allibera inhibicions diferents”, cada arquitecte “deconstrueix” a la seva manera.

No hi ha una manera exacta de “fer” arquitectura deconstructivista, ni uns punts estrictes que s’hagin de complir, o unes lleis a respectar. I precisament aquest fet és el que fa especial el deconstructivisme i el separa de la definició de moviment o estil.  Si existissin unes normes aplicables mecànicament ja no hi hauria oportunitat de “deconstruir” res.

Aquesta arquitectura no agrupa projectes amb unes característiques formals enumerables, perquè no les té, sinó que agrupa projectes amb unes formes i composicions que converteixen l’edifici en inquietant. No es poden exposar completament tots els trets d’aquesta arquitectura perquè és lliure i sense límits, però a continuació s’exposen les formes i composicions més comunes del deconstructivisme.